ELS DRETS DELS INFANTS - UN COMPROMÍS DE GRANS I PETITS
Vet aquí que una vegada, en el bosc de les diferències, molt a la voreta d'una muntanya anomenada la "Muntanya encantada", una tortuga, un cargol, una llebre, un esquirol i un pardalet, que tenien moltes ganes d'aprendre, volien anar junts cap a l'escola. Va ser així com els 5 amics es van reunir a l'inici del camí que els duia cap a l'escola. Havien d'arribar dalt de la "Muntanya encantada", i era un llarg camí ple de corbes i de dificultats.
Malgrat que tots tenien ganes d'arribar-hi, el camí els va sorprendre. La tortuga, que caminava molt a poc a poc, no va poder seguir el ritme dels altres i va arribar quan l'escola ja era tancada. L'esquirol, bellugadís i juganer com és, saltant d'arbre en arbre i distret amb les pinyes, va sortir del camí i es va perdre. El pardalet volava tan alt que va perdre de vista els seus amics, es va despistar i, volant volant, va anar a parar al "Llac misteriós". El cargol, com que tenia tanta por de sortir de la seva closca i de seguir el camí, va estar una estona amagat i després va decidir tornar enrere cap a casa. I la llebre va anar tan ràpida que, quan va arribar, s'àdonà que els seus amics no hi eren. De sobte es va posar tan trista que va començar a plorar, sense acabar d'entendre per què estava tan sola.
Però per sort, la Fada de la "Muntanya encantada", en sentir els seus plors, se li apropà tot preguntant-li:
_Per què plores, llebre?
_És que hi ha un únic camí per anar a l'escola i, com que tots som diferents, només jo hi he pogut arribar! _digué la llebre.
La fada, sorpresa, li va respondre:
_Uix! Això no pot ser, tots els animals han de poder arribar a l'escola per aprendre moltes coses. Tranquil·la trobarem una solució!
I va ser així com l'endemà al matí tots els amics tornaren a trobar-se, i quina va ser la seva sorpresa quan van veure molts camins diferents:
_Què bé! van dir tots.
Aquell dia, la tortuga va arribar a l'hora, perquè el seu camí era curtet. L'esquirol no es va perdre perquè va seguir un camí d'arbres que el guiaven. El cargol va ser més valent perquè seguia una bonica cançó que la Fada li anava cantant des de la muntanya. I la llebre duia un picarol penjat al coll, i el so ajudava el pardalet a no perdre's.
Que contents que es van posar! Per fi tots havien pogut arribar a l'escola!!
Cada infant té el dret a disposar dels mitjans adequats a les seves característiques i necessitats per accedir a l'educació. No hi ha d'haver un únic camí, sinó molts i diferents, que s'adaptin als infants i no a la inversa.
.................................................................................................................................
Hola Susanna! Gràcies pel teu comentari al meu bloc de pràctiques. Espere que tu també estigues gaudint d'aquesta etapa final!
ResponEliminaSalut!
Hola Soledad,
ResponEliminala veritat és que tinc molta feina!!però estic gaudint molt. Crec que el temps se'm tira a sobre i em dóna la sensació que amb més temps podria respirar una mica millor!!
Ànims i molta sort!
Susanna