ELS DRETS DELS INFANTS - UN COMPROMÍS DE GRANS I PETITS

ELS DRETS DELS INFANTS - UN COMPROMÍS DE GRANS I PETITS
Vet aquí que una vegada, en el bosc de les diferències, molt a la voreta d'una muntanya anomenada la "Muntanya encantada", una tortuga, un cargol, una llebre, un esquirol i un pardalet, que tenien moltes ganes d'aprendre, volien anar junts cap a l'escola. Va ser així com els 5 amics es van reunir a l'inici del camí que els duia cap a l'escola. Havien d'arribar dalt de la "Muntanya encantada", i era un llarg camí ple de corbes i de dificultats.

Malgrat que tots tenien ganes d'arribar-hi, el camí els va sorprendre. La tortuga, que caminava molt a poc a poc, no va poder seguir el ritme dels altres i va arribar quan l'escola ja era tancada. L'esquirol, bellugadís i juganer com és, saltant d'arbre en arbre i distret amb les pinyes, va sortir del camí i es va perdre. El pardalet volava tan alt que va perdre de vista els seus amics, es va despistar i, volant volant, va anar a parar al "Llac misteriós". El cargol, com que tenia tanta por de sortir de la seva closca i de seguir el camí, va estar una estona amagat i després va decidir tornar enrere cap a casa. I la llebre va anar tan ràpida que, quan va arribar, s'àdonà que els seus amics no hi eren. De sobte es va posar tan trista que va començar a plorar, sense acabar d'entendre per què estava tan sola.

Però per sort, la Fada de la "Muntanya encantada", en sentir els seus plors, se li apropà tot preguntant-li:
_Per què plores, llebre?
_És que hi ha un únic camí per anar a l'escola i, com que tots som diferents, només jo hi he pogut arribar! _digué la llebre.
La fada, sorpresa, li va respondre:
_Uix! Això no pot ser, tots els animals han de poder arribar a l'escola per aprendre moltes coses. Tranquil·la trobarem una solució!

I va ser així com l'endemà al matí tots els amics tornaren a trobar-se, i quina va ser la seva sorpresa quan van veure molts camins diferents:
_Què bé! van dir tots.

Aquell dia, la tortuga va arribar a l'hora, perquè el seu camí era curtet. L'esquirol no es va perdre perquè va seguir un camí d'arbres que el guiaven. El cargol va ser més valent perquè seguia una bonica cançó que la Fada li anava cantant des de la muntanya. I la llebre duia un picarol penjat al coll, i el so ajudava el pardalet a no perdre's.

Que contents que es van posar! Per fi tots havien pogut arribar a l'escola!!

Cada infant té el dret a disposar dels mitjans adequats a les seves característiques i necessitats per accedir a l'educació. No hi ha d'haver un únic camí, sinó molts i diferents, que s'adaptin als infants i no a la inversa.


.................................................................................................................................

diumenge, 11 de desembre del 2011

REFLEXIÓ PERSONAL

Després d'haver arribat al cim, un d'aquells que cada any faig, un 3000 que diem a casa... puc dir que n'estic contenta, orgullosa i satisfeta del treball realitzat.
He pogut proporcionar ajuda, a nivell lúdic, als alumnes de la USEE de 1r d'ESO de la meva escola. He realitzat material profitós per als alumnes, els quals ho agraeixen, els mestres que ho valoren i ho podran afrofitar d'ara en endavant i m'ha servit per a sentir-me satisfeta per poder ser útil en aquesta etapa de la meva vida.

He gaudit de les meves primeres pràctiques de psicopedagogia.

Crec en la importància de fer una bona feina de coordinació entre tots els professionals, per així poder atendre millors a les necesitats dels alumnes amb necessitats educatives especials. Cadascú ha de posar de la seva part i atendre de la millor manera a qui ho necessita, un treball conjunt, el triangle interactiu d’escola-alumne-família ho és tot.
A més, cal afegir-hi un bon procés  de diàleg, negociació i coordinació entre tots els professionals. 

Ha estat tot un repte treballar amb alumnes amb NEE, d'una etapa desconeguda totalment per a mi, seguir el treball conjunt amb el meu tutor i els altres professionals que treballen amb els quatre alumnes. He aconseguit millorar la lectoescriptura mitjançant els jocs.


El que també puc dir és que m’he quedat amb ganes de fer més coses, el temps se m’ha tirat a sobre i és un element essencial en el nostre món, el tenir temps per a..., sovint se’ns ajunten masses coses i volem fer més del que podem i no arribem a tot; aquests darrers dies només faig que dir-ho: “no arribo a tot”; s’ajunten les pràctiques, l’altra assignatura que faig, la casa, el festival de l’escola, les felicitatcions dels nens de la classe, les tapes de l’àlbum, posar i passar notes....ai, senyor!! Susanna, no hi pensis i mira endavant!!! temps al temps!

Ara caldrà estar al dia i anar ampliant els coneixements i estar en formació contínua per poder seguir amb el treball.

Ànims i sort a tothom!!
Susanna



dijous, 17 de novembre del 2011

BIBLIOGRAFIA


  BIBLIOGRAFIA


ASCEN DÍEZ DE ULZURRUN PAUSAS (coord). (2000). L’aprenentatge de la lectoescriptura des d’una perspectiva constructivista. Vol I. Barcelona: Graó.

  ASCEN DÍEZ DE ULZURRUN PAUSAS (coord). (2000). L’aprenentatge de la lectoescriptura des d’una perspectiva constructivista. Vol II. Barcelona: Graó.

CASSANY,D.; LUNA, M.; SANZ, G. (2004). Ensenyar llengua.Barcelona: Graó.



COLOMER, T.; CAMPS, A (1992). Ensenyar a escriure, ensenyar a comprendre. Barcelona. Edicions 62.


NOMS, M; YLLA-CATALÀ, M (2008). Els Murris. Materials per a la lectoescriptura. Vic. Edicions Àlber.

Intervenció psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament: “Sistemas aumentativos y alternativos de comunicación: El uso de sistemas de signos de ayudas técnicas”. Material UOC.




MONEREO, C.;SOLÉ,I, -coords.- (1996): El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid. Alianza.


MONEREO, C (Coord). (2000). Estrategias de aprendizaje. Madrid. Visor.


MONEREO, C (Coord). (2000). Aprender autónomamente. Estrategias didácticasBarcelona: Graó.


ONRUBIA, J; LAGO, J R; PITARQUE, I (1996). Dimensiones para el análisis de la práctica educativa desde una perspectiva psicopedagógica. Dins MONEREO, C; SOLÉ, I (coords). El asesoramiento pedagógico:una perspectiva profesional y constructivista. Madrid-Alianza. 


SOLÉ, I; COLOMINA, R (1987) Revista Infancia y Aprendizaje. Enfoques y modelos de intervención psicopedagógica.


  RECASENS, M. Entrenament lector, velocitat i comprensió. Valls: Edicions Nadal.

RIVIÈRE, A (2007) Autismo: orientaciones para la intervención educativa. Madrid. Trotta.


TIÓ, J (2008) Jocs d'ortografia".Vic:Edicions l'Àlber.


TORO, J; CERVERA, M; GRATACÓS, N i altres. (1991). TALEC. Test d’anàlisi de lectura i escriptura en català. Madrid: Visor.




WEBGRAFIA








diumenge, 16 d’octubre del 2011

Observacions Personals

Arribat el moment d'haver-me de decidir pel lloc on havia de fer  les meves primeres pràctiques no m'ha costat gens, doncs, treballo com a mestra de 1r de primària en una de les escoles més grans del camp de Tarragona, concretament en el barrri de Bonavista, a l'escola Joan XXIII en la quan hi ha totes les etapes educatives, des de llar d'infants a cicles formatius i PQPI. Decideixo fer-les a la meva escola!!

Les meves pràctiques les faig amb quatre alumnes que assisteixen a l'aula USEE de 1r d'ESO. Per a mi és un plaer poder col·laborar amb companys del centre i fer-ho per als nostres alumnes. Puc dir que no he treballat mai amb alumnes de secundària i em venia de gust, doncs la meva especialitat és educació infantil, encara que ja fa una anys que estic compartint la docència amb nens de primària.
La tasca que duc a terme és preparar material i utilitzar-lo per ajudar en l'aprenentatge de la llengua catalana.
Els alumnes amb els quals treballo presenten transtons d'aprenentatge, tals com
  • un alumne amb una ataxia telangiectasia que treballa amb una taula adaptada i ordinador. (Alumne A)
  • dos alumnes amb TGD ( Alumnes B i C ) i un d'ells se li afegeix una autisme atípic, i
  • un quart alumne de risc social amb un retard d'aprenentatge. (Alumne D)
Les hores de dedicació seran una hora diaria els dimarts, dijous i divendres a les quals s'hi han d'afegir les hores de coordinació amb el tutor de la USEE, que seran els dimecres i caldrà comptar algunes estones de pati on també trobo interessant poder fer una observació directa de les relacions intra i interpersonals dels quatre alumnes amb els que treballo. 

aquesta és l'aula USEE amb els quatre alumnes, d'esquerra a dreta:
alumne A, B, D i C.
 

Fase 3. Avaluació de la intervenció

OBJECTIUS:

  • Revisar la intervenció en funció dels resultats obtinguts i dels objectius previstos.
  • Revisar la utilitat del material utilitzat
  • Treure conclusions sobre el treball dut a terme.
  • Reflexionar sobre les tasques realitzades i el que s’ha aconseguit.







Havent arribat al cim de la muntanya, dalt del 3000!! Em pensava que mai hi arribaria, però poc a poc, hi he arribat!!

Ha arribat el moment de fer-ne la revisió, el feed-back, les conclusions, veure els resultats obtinguts...

En faré la revisió en diferents àmbits:
1.- Dels resultats obtinguts, tenint en compte els objectius marcats.
2.- Valoració per part del tutor i altres professionals que treballen amb els quatre alumnes.
3.- Com ha han vist els alumnes individualment i col·lectivament.
4.- Quines conclusions en trec.

1.- Primer de tot dir que ha estat tot un repte: treballar amb alumnes amb NEE, alumnes de 1r d’ESO, una etapa desconeguda totalment per a mi i seguir el treball d’un coordinador, treballar conjuntament amb els mestres que tenen aquests alumnes, etc... i tot això per aconseguir millorar l'aprenentatge a l’àrea de la llengua catalana mitjançant la realització de jocs amb els quals es pretenia ajudar a avançar als quatre alumnes.

Avaluant el treball des de la meva part dir que ha estat un plaer poder proporcionar ajudes, a més lúdiques, les quals els són de profit, per a alumnes que ho agraeixen, mestres que ho aprofiten i ho valoren. Tota una motivació personal i una satisfacció per poder-me sentir útil en aquesta etapa de la meva vida.
Donar les gràcies al meu tutor Jose per l'ajuda que m'ha donat, el suport i la col·laboració, compenetració que hem tingut ens ha servit per poder realitzar unes pràctiques amenes, agradables, interessants i amb profit.

2.- Podem dir que els objectius marcats han estat aconseguits i a més n’hem fet una valoració amb el tutor i altres professionals que entren a treballar amb els quatre alumnes i tots coincidim que el treball realitzat durant aquest semestre els ha servit, els alumnes, els quals han anat a assistit a les classes amb il·lusió, motivats, engrescats i han vist que han anat aprenent cada dia alguna coseta que els va servint per al seu treball diari.

3.- Els alumnes individualment han fet les següents valoracions, he de dir que l’avaluació l’hem feta original, al menys perquè no estan acostumats a fer-la així:
Els he portat una motxilla, un globus i una paperera. Els he fet tres preguntes i els he donat papers on han hagut d’escriure les següents reflexions:

Ø      què t’emportes del treball que has fet amb la Susanna?
Ø      què milloraries de tot el que has fet?
Ø      què tiraries a la paperera de tot el treball fet?

Han hagut d’anar escrivint el que en pensaven de cada pregunta i els han col·locat al lloc que tocava:

Ø      a la motxilla el que s’emporten
Ø      a una capsa el que canviarien o millorarien
Ø      a la paperera el que tirarien.








Una vegada recollits els papers n’hem passat a fer una lectura i n’hem tret conclusions de manera oral, conjunta, dialogada i raonada; així doncs hem arribat a fer unes valoracions col·lectives. He tret les conclusions següents:

Ø      han estat molt a gust treballant amb el material proporcionat per la Susanna.

Ø  han après moltes coses, però hem hagut de matisar quines coses: algunes normes ortogràfiques: quan s’escriu majúscula, la tg, tj, la r, pr, pl, mp, mb, ss, ç, g, j, aquestes són les que han anat dient. A descriure animals i a xerrar per debatre temes, el que més els ha agradat ha estat el de la vergonya. Fer comprensions lectores, en aquest punt hi han hagut discrepàncies, algú ha dit que li ha agradat més la comprensió feta via web i altres han dit les de les etiquetes, perquè creuen que els poden ser més útils pel dia de demà. El que sí han coincidit és en dir que les que menys han estat les que han fet de lectura i contestar  a les preguntes en paper. Per altra banda, també s’ho han passat bé formant frases. Els ha agradat fer el joc de les paraules compostes i els d’atenció. També han estat agraïts per l'empempta i la manera en què s'ha dut a terme l'inici del treball de l'hort. N'estan molt engrescats i cada dia m'ensenyen les seves torretes.
També han dit que han intentat parlar més en català, del que habitualment fan, lliguen Susanna amb parlar català!!

Ø      quan hem parlat de les coses que canviarien, han coincidit en dir poques coses, millor dit han posat res!! , però al xerrar conjuntament els he anat treient opinions i han arribat a verbalitzat que els agradaria poder aprendre jugant en totes les assignatures!! crec que és una bona opinió, crec que podrien fer-ne un aprenentatge més significatiu i en un context més motivador i engrescat.

Ø      sobre el que tirarien a la parerera han anat posant el treball que han de fer en paper, algunes fitxes, no tots han opinat igual, però el que sí crec és que donant-los l’oportunitat de jugar aprenent, els agrada menys haver de treballar sobre paper, però compaginant els dos estils pot ser una bona ajuda per a aquests alumnes i per a tots, en general!

4.- En poques paraules: he gaudit del treball fet, del que veig que els ha servit als alumnes i de les ganes de compartir, dialogar i ajudar dels meus companys: tutor, altres mestres que treballen amb els nois.
He vist que jugant també s’aprèn i per què no fem més atractiu l’aprenentatge als nostres alumnes?? Segur que aquest aprendran molt més i molt millor, estaran motivats i tindran ganes d’anar a l’escola.

El que també puc dir és que m’he quedat amb ganes de fer més coses, el temps se m’ha tirat a sobre i és un element essencial en el nostre món, el tenir temps per a..., sovint se’ns ajunten masses coses i volem fer més del que podem i no arribem a tot; aquests darrers dies només faig que dir-ho: “no arribo a tot”; s’ajunten les pràctiques, l’altra assignatura que faig, la casa, el festival de l’escola, les felicitatcions dels nens de la classe, les tapes de l’àlbum, posar i passar notes....ai, senyor!! Susanna, no hi pensis i mira endavant!!! temps al temps!
He gaudit de les meves primeres pràctiques de psicopedagogia.

Crec en la importància de fer una bona feina de coordinació entre tots els professionals, fer un treball col·laboratiu, per així poder atendre millors a les necesitats dels alumnes amb necessitats educatives especials. Cadascú ha de posar de la seva part i atendre de la millor manera a qui ho necessita, un treball conjunt, el triangle interactiu d’escola-alumne-família ho és tot.
A més, cal afegir-hi un bon procés  de diàleg, negociació i coordinació entre tots els professional.


Finalitzant, dir que el blog dir que aquest m'ha servit per a organitzar-me, tenir informació recollida i anar fent la revisió personal a diari o bé setmanalment.