Fase 2. Execució del pla de treball i elaboració dels materials

OBJECTIUS:

• Aconseguir la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada i/o escrita, per la construcció dels coneixements i per al desenvolupament personal.
•  Avaluar als alumnes  nous per saber el nivell dels alumnes.
•  Conèixer, preparar, presentar i utilitzar recursos metodològics i organitzatius que facilitin la intervenció amb l’alumnat amb unes característiques específiques.
•  Coordinar les tasques amb el tutor i altres professionals.

Hola, els nervis estan a flor de pell, la primera fase ja està superada i començo la més important. Em sembla que he de posar aquesta foto, perquè semblo una dona enganxada a una bossa, tothom em pregunta on vas amb aquesta bossa, què hi portes aquí dins?? què fas amb això?....és la bossa de la USEESUSANNA!!ja té nom, fins i tot!!

Sabeu què és oi?? doncs el que seria la maleta pels metges...l’ordinador pels informàtics...els recursos per a la Susanna; la bossa de les sorpreses!!!!

 

                                                                                                               

PLA DE TREBALL:

EL MES DE SETEMBRE

El mes de setembre m'ha servit per situar-me amb els nens tenint la informació  que he aconseguit del tutor amb les seves explicacions oportunes, dels PI, del diagnosi, característiques dels alumnes, etc... Les hores de treball les he dedicades a observar les relacions dels quatre alumnes en els patis, també he assistit alguna estona a l'aula grup-classe per poder observar les actuacions d'ells dins el gran grup, davant del professor, la seva predisposió davant del treball, la manera de treballar.

La darrera setmana del mes he iniciat el meu treball davant dels quatre alumnes i les sessions fins a finals de mes han estat:

•       passació de proves estandaritzades: tipus ACL dels tres nivells per poder-nos situar en un cicle en concret sobre la comprensió lectora. També he passat el TALEC i la prova CANALS.
•      una vegada finalitzades les proves el treball ha estat encaminat a poder ajudar a avançar als alumnes segons les seves possibilitat.

REFLEXIÓ: He pogut observar que els alumnes es troben força endarrerits en la comprensió lectora i he hagut de passar diverses proves, fent una tria de les ACL i la Canals i el TALEC i hem arribat  al nivell de 4t de primària. Puc anotar que  l’alumne que presenta l’atàxia presenta més problemes en la lectura que no pas en la comprensió lectora, podem dir que és l’alumne que millor comprensió té. A partir dels resultats iniciaré el meu treball en la llengua catalana.

A l’hora de passar les proves he pogut observar com et demanen ajuda aquests alumnes quan estan en petit grup, mentre en el gran grup es queden més cohibits, sense tanta confiança. A més he pogut copsar altres matèries, que en un principi no les treballarem, com les matemàtiques i el castellà; però m’ha servit per poder coordinar-me amb els professors que donen l’asigntura i contrarrestar el que en pensaven ells amb els resultats de les proves passades.

DOCUMENTACIÓ:Cal tenir en compte el que ens diu Anna Camps:”hem de tendir a una avaluació diversificada que ens ajudi a precisar els objectius educatius, integrant l’avaluació a tot el procés d’E-A” pàg. 7-8 del llibre de CATALÀ, C, MOLINA, E (2004) Avaluació de la comprensió lectora. Ed. Graó. I afegir-hi: “la lectura és una activitat que comprèn una gran part de la vida escolar, una millor comprensió de textos comporta una millor comprensió de la vida. Cal, doncs, entendre que treballem el llenguatge d’una forma molt àmplia, en molts moments del dia i en materials diferents” extret del mateix llibre pàg. 13.

A continuació passa un de les proves que vaig passar als quatre alumnes:

L'Ebre travessa en gran part del seu curs terres molt pobres, sense

arbres, devastades. La força amb què baixa és tan gran que arriba a l'última

part del seu curs carregat de fang. El color del riu en el seu curs final ja no

té res a veure amb el de l'aigua, sinó que li ve donat pel fang de color

groguenc, dens i espès que arrossega.

Són aquestes quantitats de fang que es dipositen davant el mar,

l'explicació del delta, que creix sense parar.

22. Com es forma el delta d'aquest riu?

A) Per la força de l'aigua

B) Per l'acumulació de fang

C) Pel color de les terres que travessa

D) Per les corbes del curs final

E) Pel color groguenc de l'aigua

23. Com són la majoria de terres que travessa?

A) Ben regades i amb plantes

B) Molt poblades de ciutats

C) Camps de conreu amb molts arbres

D) Pobres i amb poca vegetació

E) Muntanyoses i amb molta vegetació

24. Com és l'aigua del riu a la desembocadura?                                 

A) Cristal·lina

B) Neta

C) Clara

D) Fangosa

E) Transparent

25. Quin títol resumiria millor aquest escrit?

A) Els rius de Catalunya

B) El delta dels rius

C) La força de l'aigua

D) El naixement de l'Ebre

E) El delta de l'Ebre

El fet de treballar amb l’alumne que presenta l’atàxia (alumne A) he de preparar-li tot el material en word i ell utilitza el seu ordinador, on cada professor li va introduint la seva tasca mitjançant un pen drive o bé ja ho té gravat. A més de fer-li el treball per usar-lo a l’ordinador necessita treballar en una lletra més augmentada i un interliniat superior, per tal de facilitar-li la lectura, ja que se li ajunten les línies al llegir.

....................................................................................................................................

MES D'OCTUBRE

setmana del 3 al 7 d'octubre:

Tenint en compte i havent contrarrestat els resultats de les proves amb el tutor m’inicio el treball fent les següents activitats:

     

1.      Treballar un text senzill de "el gat amb botes", una adaptació. Han llegit en silenci la lectura, l'hem passat a verbalitzar davant dels companys i hem treballat les paraules desconegudes, hem anat fent la comprensió oral mentre llegíem i hem acabat fent la comprensió escrita. L'hem començada tots junts i hem acabat fent-la individualment.      A més de les proves que vaig passar-los he pogut seguir observant la velocitat lectora, el nivell de lectura, el nivell de vocabulari dels quatre alumnes, les dificultats de cadascú en la tasca encomanada.

l'alumne D fent una comprensió de text

Ø      REFLEXIÓ: És molt interesant com al llegir en veu alta tenen una actitud de voler corregir als altres quan ells no llegeixen i mentre ells llegeixen no els agrada que els diguin res! També tinc l’alumne D que li costa molt llegir en públic i, de moment, es mostra amb molta timidesa, li fa vergonya i diu: és que jo no en sé..., és que jo...Però quan li mostres una ajuda s’engresca de seguida, li manca confiança! Per altra banda hi ha l’alumne A que llegeix amb moltes dificultats que ho fa amb tota naturalitat!!, penso que aquest nen està acostumant a fer-ho des de petit i és un treball positiu de cara a ell i a la resta de companys.

     2.-  Aquesta setmana ens ha donat temps per iniciar el treball de l'abecedari, tot recordant-lo, observant qui dels quatre ja se'l sap i qui encara li costa  saber-se'l ordenadament. Hem parlat de la importància d'aquest i de la correcta utilització del diccionari. Hem jugat buscant paraules al diccionari, hem fet una petita competició per a què es motivin més en la tasca i hem finalitzat fent una fitxa on s'havia d'escriure el nom d'alguna lletra, completar l'alfabet i quatre endevinalles sobre les lletres. He demanat que se l'aprenguin i al dia següent els he preguntat l'alfabet.

Hem finalitzat aquesta tasca jugant a un joc de taula elaborat per mi, tipus oca, on cada casella té una lletra de l’abecedari i depenent de la casella on han caigut han hagut de buscar paraules segons les consignes donades: que comenci amb..., que tingui la...al mig, que la tingui al final, fer una frase on surtin tres paraules amb aquesta lletra...

ØREFLEXIÓ: Observo que encara els costa saber l'abecedari, en catala! Una curiositat que vull remarcar és que tres d’aquests nens venen de la Canonja, poblet on la majoria és catalanoparlant, i un d’ells a casa parla el català, però porta un mes a l’escola (ambient castellanoparlant quasi un 100%) i ja ha canviat el xip ràpidament, es comunica en castellà amb els companys i a la classe cal recordar-li. També, i sens cap dubte he de dir els agrada aprendre jugant i són competitius, uns més que d'altres i també observo les reaccions que tenen davant del joc, dels companys, de la mestra. Hem rigut molt i molt, ens ho hem passat super. Estic segura que han après paraules noves i han hagut de fer un treball de consciència fonològica.

Aquí us deixo una mostra del joc de taula:

......................................................................................................................

setmana de l'10 al 14 d'octubre

Aquesta setmana  i part de l'altra la dediquem a fer "expressió oral" i al final "expresió escrita". Hem triat el tema "t'agrada treballar?"

•         Basant-nos en un seguit de preguntes, tipus: quines feines t'agraden més? quines prefereixes? t'agrada la feina de l'escola? quan siguis gran, a què t'agradaria dedicar-te?...i d'altres.
•         Hem iniciat un debat posicionant-se cadascun en un bàndol : és millor treballar o jugar? sota la premisa de donar idees que ajudin als altres a entendre la seva postura, en cap moment es tracta d'una discusió, ni de voler tenir la raó.
•     Han hagut d'argumentar les seves idees i voler convèncer a l'altre bàndol.
•         Hem allargat les sessions amb altres debats, perquè s'han engrescat. A més  han hagut de fer-ne un redactat de les conclusions i fer-los veure si les idees dels altres els han fet canviar d'opinió. 

REFLEXIÓ: He pogut observar el discurs que manté cada alumne, les timideses o al contrari les idees clares que en tenen...he pogut copsar, també que a l'edat en què es troben i davant de les seves possibilitats els és molt més fàcil optar per voler jugar i deixar de banda el treball, que el veuen com una tasca complicada, feixuga, i de responsabilitat; enfocant-la molt més per a les persones adultes i ells encara ho veuen molt llunyà.

Els altres debats que els he preparat han estat amb les següents temàtiques: Reflexions:

•     tens vergonya? En aquest han estat molt sincers i se’ls ha vist reflexats a tots quatre. Hem fet alguna tècnica per treure la vergonya: llegir un text davant dels companys, fer una petita representació, cantar i ballar. Hi ha hagut alumnes, com per exemple, el de raça gitana, alumne D que ha estat incapaç de ballar-nos al davant!!, curiós, doncs, també ens ha dit que passa vergonya pel carrer quan el seu germà canta!! L’alumna B és molt i molt vergonyosa, a l’aula USEE no ho és tant, doncs, ja tenim confiança i som menys nens. Ella diu que passa molta vergonya quan camina per la classe i veu que l’observen!!..., en canvi l’alumne A, que va amb cadira de rodes es mostran menys vergonyós que la resta, fet que suposa que té aquest sentiment més treballat que la resta. Per altra banda, l’alumne C, autisme, ja es posa vermell quan pensa situacions on té vergonya. En aquesta sessió m’ho he passat molt i molt bé i ells encara més.
•     t’agrada la música? En aquest els he conegut des d’una altra vessant, quins són els seus gustos; a més he copsat i ells també, que és prou bo, les preferències de cadascú depenent del sexe!! També els he explicat els meus gustos i hem portat músiques, les quals les hem escoltat. Han sortit músiques més rockeres, més actuals, flamenques, i com no les meves de rock català que ells desconeixien.

Aquest debats els hem portat fins hi tot a les estones de pati, on hem seguit xerrant dels nostres gustos, de les nostres preferències. M’ha servit per conèixer-los millor i a ells els ha servit per poder-se expressar, he intentat que el diàleg fos coherent i entenedor. També he de dir que els costa parlar un a un, tots parlen alhora i cal que en siguin conscients. Els he vist molt motivats en els debats!! són temes que hem parlat amb el coordinador que es poden seguir fent al llarg del curs. Inclús els he fet anotar temes dels quals els agradaria parlar.

Aquí us deixo una fitxa d'un debat, la idea és extreta de llibres de text i adaptada als alumnes:

1.- Explica:

Ø        T’agrada treballar?   Quin tipus de feines t’agraden més?    T’agrada la feina de l’escola?

Ø        Quines prefereixes?   Quan siguis gran, a què t’agradaria dedicar-te?

Ø        Creus que és important que la gent pugui triar la feina que  més li agradi? Per què?

Ø        Creus que és important jugar? Per què?

2.- Prepareu un debat sota aquest títol:

És  millor treballar o jugar   ??

  

Ø        Feu dos grups , segons el que més us agradi.

Ø        No es tracta de discutir i voler tenir la raó, sinó de donar totes les idees que ajudin a fer entendre el que penseu.

3.- Feu un llistat d’activitats que feu habitualment. Elabora dues llistes segons si les consideres treballs o activitats de lleure o 

joc. Parlem-ne.

Saps en què treballen els pares? Explica l’ofici del

 teu pare. Pensa i escriu:

Ø        què fa?  treballa sol o amb més gent? 

 coneixes el nom de les persones que 
treballen amb ell? quines eines utilitza?

Abans, moltes famílies vivien al camp.
 Els nens i les nenes ajudaven en
 moltes feines: collien les ametlles

o les olives, anaven a buscar herba
 per als conills, donaven menjar a les gallines...
Ara és més difícil ajudar els pares en la seva feina, però a casa segur que pots fer moltes coses.

1.        Quines feines t’agradaria fer a casa?      2.        Quines feines fas?

           .............................................................................................................

setmana de l'17 al 21 d'octubre

  Aquesta setmana la dediquem al treball de l'ortografia. Fem el treball de la síl·laba, el diftong i les síl·labes àtones i tòniques i paraules agudes, planes i esdrúixoles.

•      Hem fet un treball teòric sobre la síl·laba, els diftongs, els dígrafs, i les àtones i les tòniques i les paraules agudes, planes i esdrúixoles.
•      Hem dedicat una estona a entendre les explicacions i a deixar fer preguntes sobre els dubtes i donar les explicacions coherents sobre aquests.
•    Hem passat a fer un treball pràctic de cada apartat (síl·laba, dígrafs, àtones i tòniques). En aquests exercicis havien buscar, classificar, separar, escriure, etc...

1.       El treball de l'ortografia ha estat més delicat, ja que són nens que fan errors ortogràfics i cal treballar a fons l'ortografia. REFLEXIÓ: El que sí he vist que funciona és que entre ells s'ajuden i un explica a l'altra el que a aquest li costa més d'entendre.
2.       REFLEXIÓ:He observat que amb explicacions teòriques es cansen de seguida. He pensat que aquesta base ja l’hem feta d’aquesta manera, però de cara a altres normes ortogràfiques triarem altres metodologies.

Aquí us deixo una mostra d’alguna fitxa d’ortografia amb la seva d’exercicis:

FITXA D’ ORTOGRAFIA                                            LA SÍL·LABA.

Les paraules es componen d’una o més síl·labes, les quals estan formades per un o més sons.

Ex:

       tor-nar                  e-ren         pen-si-ó             to-ta

Quan hem de trencar una paraula a final de línia, ho fem respectant la seva divisió en síl·labes.

Algunes paraules contenen dígrafs, que són combinacions de grafies que representen un sol so.

Ex:

      terrat                   aquella                    pissarra          cotxe

Hi ha dígraf que se separen en síl·labes diferents o altres que es mantenen junts.

Recorda quins dígrafs se separen i quina altres no se separen:

NO SE SEPAREN

qu            en-ques-ta	ll                a-lli-ço-nar
gu            Gui-llem	ny              re-nyar

SE SEPAREN

l·l          col-la-bo-rar	tg               jut-ge
ss          tas-sa	tj                jut-jar
rr           ter-reny	tx               cot-xe
	tz                at-zar

...............................................................................................

EXERCICIS de la SÍL·LABA

1.- Separa les paraules.

bonyegut                                          pissarra

col·legi                                             petjada                                   

despatxar                                           conquerir

colla                                                 seguici

coratjós                                            passar

terra                                                ovella

2.- Col·loca cada paraula al seu lloc:

gossa, gorra, prejutjar, puntualitzar, plànyer, metàl·lic, patge, pelleringa, raqueta, seguiment, engreixar, dutxar.

PARAULES AMB DÍGRAF QUE SE SEPAREN	PARUALES AMB DÍGRAF QUE NO SE SEPAREN

     ..................................................................................................................

setmana del 24  al 28 d'octubre

Ja que la setmana passada vam iniciar el treball de l’ortografia i no em va convèncer massa, encara que van aprendre, eh! Decideixo passar a fer altres normes ortogràfiques mitjançant jocs cercats en llibres de text, de collita pròpia, etc...

JOC  D’EN KAT: tipus oca, on hi ha caselles on han de resoldre l’activitat que hi té escrita, en altres caselles han d’avançar de Kat a Kat. Les activitats proposades són per exemple:

Ø       digues una paraula que porti la lletra ll.

Ø       la r inicial sona com la r de cara o com la de carro?

Ø       Digues dues paraules amb ga, gue, gui, go, gu.

Ø       Busca al tauler de joc una paraula amb ny.

Ø       Dibuixa un objecte que porti c o qu en el seu nom.

Ø       Digues una paraula que porti s, ss, ç, c.

Ø       Digues si sona la r final de la parual pintar, etc.

REFLEXIÓ: Aquestes propostes les podia complicar segons veia les dificultats que n’han tingut. Cada vegada que han hagut  de resoldre una activitat tots quatre han volgut participar. Han après molt més que la setmana passada, a més ho han verbalitzat, és a dir, que en són conscients.

JOC DE PROVES: tipus oca, en ell hi ha activitats de tipus:

Ø       què vol dir: per pescar t’has de mullar?

Ø       quna escrivim majúscula?

Ø       com es diu una papallona petita i un tractor?

Ø        davant p/b, què escrivim?

Ø       dir paraules amb pl/pr, br/bl.

Ø       content i trist són paraules...? posa’n altres exemples.

Ø       ordena alfabèticament: lluna, cargol, oli, sabata...

Ø       l’aparell que serveix per obrir les llaunes es diu...? i el que atura els llamps?...

Ø       digues tres paraules que s’escriguin amb ç

Ø       endevinalles.

Ø       inventar rodolins, etc.

REFLEXIÓ: En aquest joc hem rigut una estona quan en una pregunta havien de dir que si fossin inventors què inventarien....s’hna inventat una màquina per a què tots aprenguéssim ràpidament, per fer diners i... el que m’agrada molt és l’alumne D que sempre pensa en la seva família i amb els altres, el veig amb molt bon cor!! cal destacar-lo.

JOC DEL CARGOL: amb proves tipus:

Ø       paraules que s’escriguin amb gue.

Ø       paraules que s’escriguin amb gui.

Ø       paraules en singular.

Ø       paraules amb ç.

Ø       paraules amb r, rr.

Ø       paraules en plural.

Ø       paraules amb ix, x.

Ø       paraules de tres síl·labes.

JOC DEL SOL: amb proves tipus:

Ø       paraules amb c

Ø       paraules amb p, t.

Ø       paraules de nom col·lectiu.

Ø       noms que tenen diferents significats.

Ø       paraules de dues, tres síl·labes.

Ø       noms de persona.

REFLEXIÓ: Puc dir que ha estat una setmana excepcional, a vegades em plantejo si amb l’ús de les noves tecnologies també podria treure aquest profit, però com que una banda em costa la utilització de les TIC, a més sempre no em funcionen de la millor manera i d’altres estan els ordinadors ocupats....penso que amb jocs didàctics i de taula en treiem més suc: juguen conjuntament, han de saber esperar el seu torn, s’ajuden uns als altres i dialoguen més, crec que els és més positiu i en fan un millor aprenentatge,éssent aquest molt significatiu.

Aquí us deixo alguns dels jocs que hem fet servir: 

joc del cargol

joc del sol

joc del Kat

.................................................................................................................................................

setmana del 24  al 28 d'octubre

Aquesta setmana fem  treball de consciència fonològica , atenció i memòria d'una manera lúdica, ja que veig que els agrada i aprenen, estan motivats i il·lusionats.

Per una banda he elaborat jocs personalment, els quals han estat collita pròpia o bé m’han servit de base algunes orientacions d’uns llibre de BIGAS, M; CAMPS, A; MILLAN, M (1985) Jocs de llenguatge. 1.- Jocs de sons i lletres. Ed. Teide.

Els jocs han consistit en:

Ø       canviar una lletra a una paraula i canviar-li el significat.

Ø       fer paraules amb grups de lletres.

Ø       fer paraules encadenades.

Ø       formar mots estranys amb dues paraules.

Ø       encadenar frases.

Ø       què porto a la maleta? allargar cada vegada la frase.

Ø       buscar un grup de lletres en moltes paraules.

Ø       inventar frases a partir d’una paraula.

Ø       dir si és cert o fals el que escolten.

Ø       joc de definicions.

Ø       jocs de binomi fantàstic.

Ø       el joc del telèfon.

Ø       joc dels disbarats.

Ø       relacionar conceptes de dues columnes.

Per altra banda hem fet altres jocs d’atenció auditiva, tipus:

Ø       llegir dues frases i trobar la paraula que canvia.

Ø       repetir les paralles de paraules que diu la mestra.

Ø       dir la paraula que té sentit d’una sèrie (discriminació auditiva de paraules).

Ø       dir la paraula que no té sentit d’una sèrie (discriminació auditiva de fonemes).

Ø       dir la paraula que sobra de la frase perquè tingui sentit.

Ø       dir la paraula que es repeteix dues vegades en dues frases (anàlisi-síntesi).

Ø       anar treient una lletra a la paraula fins que en quedi una.

Ø       deletrejar les paraules.

Ø       ajuntar cada primera lletra de cada paraula i formar-ne una de nova (figura-fons).

Ø       dir la paraula que no rima (associació memòria auditiva-rima).

Ø       dir una paraula que rimi amb la que es demana.

Ø       descobrir la frase amagada tot memeoritzant les paraules que es diuen.

         REFLEXIONS:  Puc dir que aquesta setmana han après, he vist com cadascú busca estratègies per formar paraules, per seguir l'activitats sense perdre’s,  s'espavila, s'engresca, es motiva i vol saber més. Els he vist molt contents amb les activitats preparades, per tant ha valgut la pena fer material diferent al que normalment estem acostumats. A més...els ha agradat molt aquest treball i han vist que amb la llengua es pot jugar.

Penso que és un treball fonamental per a la llengua. “Es tracta de passar una estona ben divertida, amb un material ben senzill i fàcil d’el·laborar. A més a més, la joguina més divertida de totes, que no costa res i que tots portem a sobre és ben segur el llenguatge . Els jocs de llenguatge, a més de divertir, fan pensar i ens permeten d’aprendre coses sobre la llengua: que les lletres no sempre corresponen amb els mateixos sons, quines lletres componen una paraula, etc: per això cal aprofitar-lo des de l’escola. Aprendre llengua és divertit!! Hem après tot divertint-nos i ens hem divertit tot aprenent.”  

Aquí hi ha algun material elaborat senzillament amb cartolinetes i plastificat per a poder-lo aprofitar més temps. Els alumnes són reacits a sortir a les fotografies i encara hem costa que si vulguin posar!! espero que ho vagi aconseguint, 

però realment treballen amb aquest material, eh!!

encadenament de paraules

canviar una lletra i canvia la paraula

caixa de jocs d'atenció

tots interessats buscant els grups de paraules

                                               

..................................................................................................................................

setmana del 31 d'octubre al 4 de novembre

Aquesta curta setmana l'hem dedicat a fer comprensió lectora amb unes fitxes que s'apropen a la realitat diària, es presentaven etiquetes escanejades de productes reals i sobre aquestes hem fet preguntes que els alumnes han hagut de respondre "llegint" detingudament l'etiqueta del producte que li ha tocat. 

1.- El material ha estat tret d'una adreça d'internet: http://orientacionandujar.wordpress.com/, però he hagut de fer traducció del castellà al català i adaptar algunes preguntes a la realitat dels alumnes.

2.- Els alumnes han hagut de llegir la pregunta i cercar la informació adequada per a respondre-la. REFLEXIÓ: He pogut observar que no estan acostumats a fer treballs d'aquestes característiques, però el que sí puc afirmar és que els ha agradat molt i m'han demanat repetir l'expèriència. Hem seguit fent més fitxes d'aquestes.


Aquí en tenim un exemple amb dues fitxes:

.................................................................................................................
setmana del 7 a l'11 de novembre

Juntament amb una idea que havia deixat caure el tutor, Jose, sobre fer un hort a l'escola, tasca realitzada per un altre mestre i altres alumnes de la USEE de l'any anterior, he aprofitat aquesta idea i ajuntant que em va caure a les mans un text de motivació sobre l'hort escolar, el qual vaig adaptant-lo als quatre alumnes per tal de què es motivessin i decidissin seguir els passos adequats per a dur-lo a terme. Primerament vam fer la lectura del text, vam anar fer preguntes per la correcta comprensió i finalment els engrescava a que prenguessin la decisió. Van acceptar ràpidament i super animats!

•    Vam passar a fer un esquema de tots els passos que hauríem de fer, des de consultar-lo al tutor, director, anar a entrevistar el mestre que va dur a terme la tasca l'any passat,  buscar un lloc adequat, cercar informació via web, pares, avis, coneguts, etc, saber quines plantes es poden plantar en aquesta època, saber el material que necessitarem,  i anar a comprar el material, etc...
•     Vam haver de fer l'enquesta estructurada per anar-li a fer al professor. Fer un llistat de plantes que es poden plantar i decidir amb quines ens quedem. Buscar com les hem de cuidar i com ho farem.
•     Hem fet l'entrevista al professor i encara estem més engrescats!!
•     Ja preparem la torreta amb la terra i les llavors!!
•     A cuidar-lo! i a parlar-ne!!

 REFLEXIÓ: Ha estat tota una experiència enriquidora, doncs, s'han motivat de seguida i hem pogut posar fil a l'agulla amb pocs dies i poques hores, perquè han treballat de manera engrescada i sense haver de forçar-los; estan adquirint un treball molt maco i n'aconseguiran fer un aprenentatege significatiu!

2.- Seguirem parlant de l'hort!!

3.- Potser ha estat una tasca que no la tenia prevista en el meu pràcticum, però crec que realment es pot aprendre la llengua en aquesta tasca: podem fer el vocabulari d l'entorn de l'hort, redacció de les tasques que anem fent, escriure-ho al blog de l'escola, transcriure l'entrevista, fer l'entrevista, fer el llistat de material necessari, etc...per tant, estic encantada que m'hagi succeït aquest cas, ja que ells aprenen i em fan aprendre a mi, com més motivats més aprendran!   
4.- Hem decidit que l'hort el duran a terme a les hores que estan amb el tutor, mentre que  a mi m'aniran explicant el que en fan i farem llenguatge oral.  


Aquí tinc les primeres fotos del treball de l'hort:

He aconseguit fer la foto!!
de totes maneres l'alumna B intenta no sortir!

Aprofitem l'hora del pati
per l'entrevista. L'alumne C pregunta
i l'alumna B escriu

entre tots, ara pregunta l'alumne A
i l'alumna B va anotant les respostes

una foto per deixar constància
 de l'entrevista!!
(amb vergonya!!)

                                  

                                    

..............................................................................................................

setmana del 14 al 18 de novembre

Aquesta setmana han iniciat el treball de l'hort amb el tutor i han plantat espinacs, faves i bledes. Quan els he tingut jo a l'aula USEE hem aprofitat per fer conversa i diàleg per a què m'expliquin quins han estat els passos que han seguit.

REFLEXIÓ: Realment han interioritzat el treball fet. M'han dut on han plantat el seu hort i m'han verbalitzat els passos que han fet. Seguirem fent aquest treball quan ells vagin  a l'hort. Estan emocionats....són "pagesets" i se senten útils. Ho expliquen a casa amb molt d'entusiasme. Han plantat una torreta per a cada alumne.

el material

l'alume D content de la seva feina

Aquesta setmana hem aprofitat l'hort per treballar la descripció. Ho hem fet mitjançant un treball de fitxa on hi havia un exemple dels cargols i després també hem aprofitar fer descripcions d'hortalisses, tot buscant informació.

Hem acabat el treball fent un joc on hi havia diferents cartolinetes plastificades d'animals on ells havien de fer-ne la descripció i els altres havien d'esbrinar-los.

REFLEXIÓ: Puc dir que els costa fer descripcions, els manca vocabulari en català i amb poques paraules acaben. El que sí, he pogut veure és que el treball de la fitxa els ha servit de base per fer les seves descripcions, però van força peixos en aquest tema. Pot ser un treball a seguir fent des de l'aula. Ho comentaré al tutor per veure com ho desenvolupem.

La base de la fitxa els ha servit per anar seguint les respostes a les preguntes:

-on viuen? -com són? -què mengen? -com es reprodueixen?

Aquí us deixo la fitxa que ens ha servit de base pel joc:


ELS CARGOLS

Durant les èpoques fredes o massa caloroses, sobretot si hi ha sequera, es queden amagats en algun forat o enganxats en matolls secs.

                                   

Llavors a la seva closca fan com una porta protectora amb bava per no ressecar-se. Així poden continuar vius encara que no mengin durant molt de temps.

Són animals invertebrats, sense ossos. Tenen una closca enrotllada en espiral dins la qual es protegeixen.

De dins la closca surt el cap  el “peu” sobre el qual s’arrosseguen. Deixen una bava platejada per allà on 

passen, que els serveix per lliscar suaument.

Tenen un parell de tentacles llargs amb els ulls a la punta i dos de curts per al tacte. Són molt sensibles, de seguida els amaguen quan noten perill.

Mengen herba, fulles tendres i flors amb una boca que té una llengua molt dura en forma de serreta.

Els cargols són molt especials. Són hermafrodites, que vol di que són mascle i femella a la vegada. Tot i això, per poder tenir fills s’han d’aparellar.

Quan es troben dos cargols a l’època de reproduir-se, s’ajusten pel costat on tenen un foradet formidable que els serveix per moltes coses. Per aquí es passen l’un a l’altre un líquid per poder fabricar ous.

Després se separen i cadascun fa un forat a terra on deposita uns vin o trenta ous. Al cap d’uns dies en sortiran diminuts iguals que es ses pares, però amb la closca gairebé transparent.

 Fes la descripció seguint els passos:

On viuen?	-Als llocs humits,…
Com són?	No tenen ossos,…
Què mengen?	-
Com es reprodueixen?	Són Del joc que hem fet en tinc una representació gràfica: el joc de la descripció d'animals jugant a descriure

..................................................................................................................................................................

setmana del 21 al 25 de novembre

 Hem seguit el treball de l'ortografia, aquesta vegada. Hem seguit explicant  i repassant la teoria, però des dels dictats. Hem fet dictats i entre tots hem anat explicant perquè cada paraula s'escriu com s'escriu. D'aquí han sortit normes per utilitzar les majúscules, hem aprofitat els accents (seguint el treball de les àtones i les tòniques), les r/rr, g/gu, c/qu, br/bl, mp/mb, j/g, etc... A més al finalitzar els dictats hem fet un dictat visual, es tracta de què un dicta el dibuix que està observant als seus companys i aquests el van dibuixant, seguint les ordres. He tret la idea de llibrets d'editorials, en concret Oliva, J "Llengua catalana. Activitats d'ortografia i dictats" Ed. Cruïlla.

Hem treballat de diferents maneres:

•      han llegit el dictat i després l'he dictat
•      jo he escrit la primera part del dictat i ells m'han anat orientant per escriure les paraules.
•      llegir el dictat i subratllar-se les paraules complicades, encerclar les paraules que acabin en  r i ll, tapar-se el dictat i fer-lo.
•      fer el dictat per parelles.
•      fer el dictat a la pissarra i després esborrar paraules per saber quines s'han esborrat.

    El fet d'aprendre tot fent dictats (al revés del que normalment es fa) els ha agradat, ja que cadascú havia de dir perquè s'escrivia així o perquè aixà, mitjançant un joc, un ordre i una motivació hem anat treient les normes ortogràfiques.

REFLEXIÓ: Puc dir que aquesta sessió han estat molt més motivats que en la darrera que vàrem fer treball ortogràfic. El fet de tenir un recull de dictats preparats, els quals els han pogut visualitzar una estona i a partir d'ells hem fet el treball d'ortografia els ha ajudat a interioritzar més bé les normes ortogràfiques.

El que més els ha agradat ha estat el dictat visual, on hem xalat i rigut moltíssim. Un dictava un dibuix als altres i de cadascú en sortia una representació diferent!! què vol dir això? quan parlem ens expliquem bé, els companys entenen el que jo vull dir o entenen altres coses???

A partir d'aquesta reflexió hem pogut parlar una estona de la importància de la bona comunicació i el poder-nos assegurar de que el receptor entén bé el nostre missatge.

.................................................................................................................


setmana del 28 d'octubre al 2 de desembre


Aquesta setmana l'hem dedicada a seguir el treball de l'ortografia, i hem afegit la formació de paraules i la consciència fonològica, ja ho hem fet decidídament mitjançant jocs, doncs, és com he pogut copsar que han après!


El treball de la formació de paraules, les paraules compostes l'hem feta preguntant quines en coneixien i després els he presentat cartolinetes plastificades amb dibuixos de paraules compostes i en unes altres unes frases inacabades on ells havien d'esbrinar quina era la paraula composta adient!
REFLEXIÓ: He pogut copsar que l'alumne A donima molt més aquest vocabulari, en canvi l'alumne D en té més mancances.


 Aquí us deixo una fotografia on s'observa el joc de les paraules compostes:

el joc senser

un exemple de la paraula caçapapallones

L'altre treball de consciència fonològica l'hem realitzat amb diferents jocs, tots tres del mateix tipus: cerca paraules amb els dígrafs: ig, ix, tx, tj, tg, qu, gu. Es un joc tamany DIN-4 ple de dibuixos i en ells els alumnes han de localitzar paraules amb els dígrafs que es demanin. Una vegada trobades aquestes paraules hauran de fer-ne frases amb una o dues o tres paraules concretes.
Aquí us deixo una mostra d'un d'aquests jocs:

dígrafs ig, ix, tx

• ................................................................................................

setmana del 5 al 9 de desembre

Donats els dies de festa que hi ha hagut en aquesta setmana he intentat poder agafar als alumnes més del que em tocava, ha estat possible i hem aprofitat per treballar en material web tot fent ús d'adreces interessants i hem estat treballant la comprensió lectora, la memòria visual, la fixació, el reconeixement, la descripició, les repeticions, les paraules amagades, l'entrenament de la conducta ocular....en unes paraules:jocs de  llengua.

Les adreces que hem utilitzat són les següents:

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/index.htm

http://www.jverdaguer.org/jsmedia/005eficas/index.html
http://www.xtec.cat/~smora/quaderns/quaderns.htm#

REFLEXIÓ: Els ha agradat treballar amb l'ordinador, però han estat sincers i han dit que els agrada més el joc de taula, doncs, particularment penso que és més profitós, ja que els dóna l'oportunitat d'interactuar i relacionar-se, fer un treball social més que el treball individual que fan amb l'ordinador.
S'ho han passat molt bé i són molt agraïts.

..............................................................................................................................................



setmana del 12 al 16 de desembre

Aquesta setmana de pràctiques l’hem dedicada al treball de les frases, formació de frases. Els he muntat un joc en el qual hi havia unes caselles amb unes preguntes:

qui?

què fa?

com?

a on?

i els he donat moltes cartolinetes petites plasftificades amb noms, verbs, complements, etc... i ells han hagut d’anar col·locant la paraula al seu lloc, de tal manera que puguin respondre a la pregunta i a més en facin una frase amb coherència.

Els he fet veure la importància de la concordança i els he fet buscar el nom, el verb, el subjecte i el predicat. Els he fet fer frases en singular, en plural, buscar paraules masculines, d’altres femenines, etc. Hem aprofitar per poder fer un bon treball de la frase.

REFLEXIÓ: He pogut observar que en aquest treball en tenen una bona base, encara que els manquen petites cosetes, les quals he pogut observar que tot jugant han anat adquirint, com per exemple, saber ben bé on és el nom, que un verb correspon a una acció, com completar la frase.

Aquí hi ha una petita representació del treball d’aquest joc:

el joc amb una frase muntada

cercant paraules per fer una frase

A més hem treballat un altre joc, realitzat per mi mateixa, amb un cilindre de cartró dur hi ha col·locat unes bandes plastificades, les quls poden rodar i moure’s independentment, en ells hi ha: articles, nom, verbs i CD. L’activitat consisteix en formar frases coherents.

S’hi han passat força estona i els ha agradat.

REFLEXIÓ: Aquest treball els ha servit per treballar la concordança, i la formació de frases. Ha estat curiós el treball que ha sorgit de la formació de frases, hem pogut treballar ciències naturals, ja que les frases anaven orientades en coses de la natura i d’oficis i ells es feien la pregunta si la frase era certa o no ho era. Per tant ha estat un treball interdisciplinar.

Un altre joc que hem fet ha estat ordenar contes, se'ls donava unes frases desordenades i ells havien de muntar el conte. 

REFLEXIÓ: Ha estat curiós perquè donades les temàtiques i el surrealismes dels contes no els ha costat resoldre l'enigma massa estona. Han enganxat de seguida el fil dels tres contes i els han muntat amb facilitat.

L'alumne A muntant el conte.

Un altre joc que hem fet ha estat el de tirar un dau i anar construint frases segon la casella que els sortia. Tant podien ser unes frases més o menys reals. Hem aprofitat per treballar el nom, el verb, el subjecte, el predicat, l'adjectiu, les paraules compostes i les frases fetes!!! Pot donar per tant una cartolineta??

REFLEXIÓ: Ha estat una cartolineta superaprofitada!! N'hem tret suc de munatr una frases amb els seus elements, a més hi han entrat paraules compostes i paraules amb sentit figurat. Els ha agradat i hi han mostrat interès.

L'alumne A tirant el dau per formar una frase

.....................................................................................................................................................

setmana del 19 al 22 de desembre

Tinc intenció de finalitzar les pràctiques durant aquesta setmana, la qual l’aprofitarem per fer un repàs de tot, acomiadar-nos i fer un joc on anirem recordant el treball realitzat aquest trimestre.

Farem una festeta d’acomiadament, on hi estarem els mestres que m’han ajudat a poder dur a terme les meves pràctiques, amb els que m’he coordinat i els quatre alumnes. Els  portaré alguna cosa per menjar i per beure alhora que anirem recordant anècdotes d’aquests dies que hem compartit, explicarem acudits, farem embarbussaments i endevinalles. I acabarem amb un joc, dic acabarem, però en realitat els seguiré veient, ja que treballem a la mateixa escola i saben que sempre em tindran per allí per a quan ho necessitin i jo també sé el mateix d’ells.

Ens acomiadem jugant. Els he preparat el JOC DE LA BRUIXA: es tracta d’un joc de taula amb proves on hauran d’utilitzar el vocabulari, l’expressió oral i la expressió corporal, les normes ortogràfiques, les paraules compostes, les endevinalles, els embarbussaments, una mica de tot!!. Les proves són:

Ø       endevinalles

Ø       fer una dansa per espantar a les bruixes.

Ø       representar diferents oficis.

Ø       fer gestos de tristesa, alegria, de dolor, de ràbia...

Ø       explicar un conte on hi hagi una bruixa i un ogre.

Ø       escriure frases.

Ø       dir paraules amb alguna norma ortogràfica.

Ø       explicar vivències personals.

Ø       explicar els passos que han fet per iniciar l’hort.

Ø       descriure hortalisses.

Aquest és el joc de la bruixa amb el que jugarem!

Estic segura que ens ho passarem d’allò millor i espero que recordin tot el treball que hem fet aquesta llarga temporada i els serveixi per al seu treball a diari.

...........................................................................................................

Les coordinacions amb el tutor em serveixen per saber si realment vaig per bon camí, si les conclusions que vaig treient a diari dels alumes coincideixen amb el seu punt de vista o bé discrepem en algun comentari, per ajudar als alumnes en qüestions que a mi em semblen més costoses, per xerrar sobre el comportament, l'actitud, les motivacions dels nostres alumnes, per explicar-li quines idees tinc per poder treballar amb ells, i ell també me'n diu a mi, buscar material adequat per internet, material que ja està editat, material que convindria fer, etc...

A més aquest treball segueix al que s'està fent a l'aula ordinària amb els aules, així doncs, els alumnes que assisteixen a l'aula USEE poden tenir més suport per treballar els conceptes iniciats a l'aula i poden fer-ne una interiorització més acurada, ja que ho treballen més i amb reforç.